Lévy

Llegeixo a Pierre Lévy[1] i em meravella els seus sis principis rectors amb els quals defineix l’hipertext[2]: metamorfosis, heterogeneïtat, multiplicitat, exterioritat, topologia i mobilitat dels centres. Mitjançant aquests principis també ens defineix a nosaltres, defineix la nostra activitat cognitiva.

Explica clarament com l’hipertext, reuneix les informacions en un format molt heterogeni, organitzades segons els llaços associatius transversals, els quals tenen sentit per a l’usuari, una mica com les informacions estan classificades en la nostra memòria, sumant-li a això, que no només utilitzem el text , sinó també la imatge i el so… en aquesta perspectiva, un dels aspectes més interessants de les xarxes hipertextuals és la seva variabilitat.

Tal i com ell ho defineix, em fa pensar que les noves enciclopèdies dels pròxims segles seran probablement quelcom interactiu que mai serà igual, ja que els coneixements evolucionen a tal velocitat que el fet d’imprimir-ho no tindrà molt sentit.

En aquesta entrevista en parla de com això crearà una intel·ligència col·lectiva i el futur d’unes societats basades en el coneixement.

[1] Doctor en sociologia i en ciències de la informació i la comunicació. Actualment ocupa la càtedra en intel·ligència col·lectiva i és professor en el Departament de Comunicació de la Universitat d’Ottawa, Canadà.

[2] Lévy, P. (1990). Les technologies de l’intelligence: l’avenir de la pensée à l’ère informatique. Paris: La Découverte, pàg. 29-31.